Anàlisi forense d'imatges
Estudi de l'autenticitat, l'origen i la informació continguda en imatges per a la investigació i la pràctica pericial.
Fotografiar evidències és una de les tasques més habituals en la investigació forense.
Podem definir l'anàlisi forense d'imatges com la ciència que comprèn el conjunt de competències científiques i tècniques per a l'anàlisi i la investigació de l'evidència fotogràfica, tant en format digital com fotoquímic. Aquestes competències permeten interpretar i determinar-ne l'origen i l'autoria, la relació entre una imatge i la càmera amb què es va prendre, així com l'autenticitat de la imatge mateixa, l'absència de manipulació i, per tant, el seu valor probatori.
Un repte per als professionals forenses
L'anàlisi forense d'imatges constitueix un dels reptes més importants del peritatge tecnològic a causa de l'absència de protocols estandarditzats, l'escassetat i la ineficàcia de les eines de programari i el desconeixement generalitzat dels principis científics i tecnològics de la formació de la imatge digital. Això, lluny de ser una visió pessimista, demostra que ens trobem davant d'una oportunitat fascinant per a la comunitat científica. N'és una prova el nombre d'estudis sobre anàlisi d'imatge, que creix exponencialment any rere any i estableix la base teòrica sobre la qual se sustentaran els nous mètodes d'anàlisi.
En gran part, la manca de mètodes es deu al fet que actualment l'anàlisi forense d'imatges s'emmarca en el camp de la informàtica forense, que tracta la imatge com una evidència digital. En certa manera és així, però el peritatge d'imatges digitals necessita una anàlisi que vagi més enllà de les qualitats informàtiques dels fitxers. Requereix un estudi holístic que tingui en compte tot l'ampli espectre tecnològic en què se sustenta la fotografia: l'òptica geomètrica i ondulatòria, l'estudi dels elements de maquinari dels sensors CCD i CMOS, els càlculs d'interpolació colorimètrica, la conversió del senyal analògic del sensor en imatges digitals Raster RGB, els sistemes de compressió, els artefactes visuals, la fotogrametria, etc. Només d'aquesta manera podrem superar els nous reptes als quals s'enfronta aquesta nova era de la informació descentralitzada.
Els objectius de la pràctica pericial d'imatges són establir un mètode científic que permeti precisar les causes i el seu origen, i en faciliti la comprensió i l'anàlisi a les autoritats judicials amb les màximes garanties.
Podem establir tres grups d'objectius en l'anàlisi forense d'imatges:
- Autenticació i origen de la imatge —el terme anglosaxó que s'imposa en aquesta modalitat d'anàlisi és “camera balistic”—
- Obtenir informació tant del fitxer informàtic com de la imatge mateixa.
- Preservar les evidències i presentar-les amb les màximes garanties, respectant en tot moment la cadena de custòdia.
Garantia metodològica
L'obtenció d'evidències digitals segons les directrius per a la identificació, recollida, adquisició i preservació d'evidències electròniques descrites a la norma ISO/IEC 27037:2016. Segons aquesta norma, es recomana crear una imatge forense de la memòria del dispositiu on es trobi la informació rellevant. Una anàlisi posterior d'aquesta memòria permet obtenir fins i tot dades esborrades accidentalment o intencionadament.
A partir dels resultats obtinguts i de la valoració prèvia de cada cas, s'elaborarà un informe clar i concís que documenti totes les evidències i anàlisis pericials realitzades per obtenir una prova jurídica amb les màximes garanties que demostri la valoració del treball. L'informe es redactarà seguint la norma UNE 197010:2015 i sobre la base de tota l'experiència acumulada pels nostres pèrits, aportant així les màximes garanties en el possible procediment judicial.
Objectius de l'anàlisi forense d'imatges
L'anàlisi forense d'imatges ofereix un ampli ventall de possibilitats a l'hora d'estudiar l'evidència fotogràfica. Entre les seves funcions principals destaquen:
Identificació i classificació de les evidències.
- Clonació de mitjans d'emmagatzematge.
- Custòdia digital codificada.
- Verificació de la no manipulació de qualsevol imatge fotogràfica o de vídeo.
- Analitzar la integritat de la imatge: detecció de clonacions, fotomuntatges, artefactes d'imatge, etc.
Obtenció d'informació.
- Presa de mesures precises: anàlisi fotogramètrica, ortofotografies.
- Identificació de persones: anàlisi biomètrica.
- Obtenció de dades ocultes: esteganografia.
- Anàlisi de metadades: informació del sistema operatiu, metadades de correu electrònic, estudi de llums i ombres.
Millora de la imatge.
- Eliminació de desenfocaments i efectes de moviment: tècniques de convolució, ajust de nivells, etc.
- Eliminació de trames i textures: càlcul de la transformada de Fourier.
Vincular de manera inequívoca la font de la imatge.
- Determinar l'origen i l'autoria de la imatge.
- Anàlisi de metadades, anàlisi lògica i binària del fitxer.
- Verificació de la no manipulació de qualsevol imatge fotogràfica o de vídeo
- Anàlisi d'artefactes.