Català

Anàlisi forense d'imatges

Una imatge pot explicar més del que mostra. Explora com s'estudien el seu origen, la seva autenticitat i els indicis d'edició per interpretar l'evidència fotogràfica.

Anàlisi de llums i ombres per estudiar la integritat d'una imatge
Anàlisi de la integritat de llums i ombres. Per Hany Farid.

Fotografiar evidències és una de les tasques més habituals en la investigació forense.

Podem definir l'anàlisi forense d'imatges com la ciència que comprèn el conjunt de competències científiques i tècniques per a l'anàlisi i la investigació de l'evidència fotogràfica, tant en format digital com fotoquímic. Aquestes competències permeten interpretar i determinar-ne l'origen i l'autoria, la relació entre una imatge i la càmera amb què es va prendre, així com l'autenticitat de la imatge mateixa, l'absència de manipulació i, per tant, el seu valor probatori.

Un repte per als professionals forenses

L'anàlisi forense d'imatges constitueix un dels reptes més importants del peritatge tecnològic a causa de l'absència de protocols estandarditzats, l'escassetat i la ineficàcia de les eines de programari i el desconeixement generalitzat dels principis científics i tecnològics de la formació de la imatge digital. Això, lluny de ser una visió pessimista, demostra que ens trobem davant d'una oportunitat fascinant per a la comunitat científica. N'és una prova el nombre d'estudis sobre anàlisi d'imatge, que creix exponencialment any rere any i estableix la base teòrica sobre la qual se sustentaran els nous mètodes d'anàlisi.

Identificació d'elements copiats mitjançant l'anàlisi d'imatges
Ús d'algoritmes per identificar elements copiats en documents i imatges. Per Alejandro Maestre

En gran part, la manca de mètodes es deu al fet que actualment l'anàlisi forense d'imatges s'emmarca en el camp de la informàtica forense, que tracta la imatge com una evidència digital. En certa manera és així, però el peritatge d'imatges digitals necessita una anàlisi que vagi més enllà de les qualitats informàtiques dels fitxers. Requereix un estudi holístic que tingui en compte tot l'ampli espectre tecnològic en què se sustenta la fotografia: l'òptica geomètrica i ondulatòria, l'estudi dels elements de maquinari dels sensors CCD i CMOS, els càlculs d'interpolació colorimètrica, la conversió del senyal analògic del sensor en imatges digitals Raster RGB, els sistemes de compressió, els artefactes visuals, la fotogrametria, etc. Només d'aquesta manera podrem superar els nous reptes als quals s'enfronta aquesta nova era de la informació descentralitzada.

Comparació d'una imatge moguda i el seu processament per examinar-ne els detalls
Correcció d'artefactes per al reconeixement de dades i objectes ocults. Per Alejandro Maestre

Els objectius de la pràctica pericial d'imatges són establir un mètode científic que permeti precisar les causes i el seu origen, i en faciliti la comprensió i l'anàlisi a les autoritats judicials amb les màximes garanties.

Podem establir tres grups d'objectius en l'anàlisi forense d'imatges:

  • Autenticació i origen de la imatge —el terme anglosaxó que s'imposa en aquesta modalitat d'anàlisi és “camera balistic”—
  • Obtenir informació tant del fitxer informàtic com de la imatge mateixa.
  • Preservar les evidències i presentar-les amb les màximes garanties, respectant en tot moment la cadena de custòdia.

Garantia metodològica

Flux de treball de l'anàlisi forense d'imatges
Flux de treball de l'anàlisi forense d'imatges. Per Alejandro Maestre

L'obtenció d'evidències digitals segons les directrius per a la identificació, recollida, adquisició i preservació d'evidències electròniques descrites a la norma ISO/IEC 27037:2016. Segons aquesta norma, es recomana crear una imatge forense de la memòria del dispositiu on es trobi la informació rellevant. Una anàlisi posterior d'aquesta memòria permet obtenir fins i tot dades esborrades accidentalment o intencionadament.

A partir dels resultats obtinguts i de la valoració prèvia de cada cas, s'elaborarà un informe clar i concís que documenti totes les evidències i anàlisis pericials realitzades per obtenir una prova jurídica amb les màximes garanties que demostri la valoració del treball. L'informe es redactarà seguint la norma UNE 197010:2015 i sobre la base de tota l'experiència acumulada pels nostres pèrits, aportant així les màximes garanties en el possible procediment judicial.

Objectius de l'anàlisi forense d'imatges

L'anàlisi forense d'imatges ofereix un ampli ventall de possibilitats a l'hora d'estudiar l'evidència fotogràfica. Entre les seves funcions principals destaquen:

Identificació i classificació de les evidències.

  • Clonació de mitjans d'emmagatzematge.
  • Custòdia digital codificada.
  • Verificació de la no manipulació de qualsevol imatge fotogràfica o de vídeo.
  • Analitzar la integritat de la imatge: detecció de clonacions, fotomuntatges, artefactes d'imatge, etc.

Obtenció d'informació.

  • Presa de mesures precises: anàlisi fotogramètrica, ortofotografies.
  • Identificació de persones: anàlisi biomètrica.
  • Obtenció de dades ocultes: esteganografia.
  • Anàlisi de metadades: informació del sistema operatiu, metadades de correu electrònic, estudi de llums i ombres.

Millora de la imatge.

  • Eliminació de desenfocaments i efectes de moviment: tècniques de convolució, ajust de nivells, etc.
  • Eliminació de trames i textures: càlcul de la transformada de Fourier.

Vincular de manera inequívoca la font de la imatge.

  • Determinar l'origen i l'autoria de la imatge.
  • Anàlisi de metadades, anàlisi lògica i binària del fitxer.
  • Verificació de la no manipulació de qualsevol imatge fotogràfica o de vídeo
  • Anàlisi d'artefactes.

Abast de l'examen

L'anàlisi es dissenya a partir d'una pregunta concreta i del material disponible. Es combinen observacions, proves de contrast i mètodes adequats al cas, i es documenten les operacions i les limitacions. Els resultats poden donar suport a una hipòtesi, aportar elements per descartar-la o resultar no concloents. La conservació d'un arxiu, la seva procedència i la interpretació de l'escena són aspectes relacionats que s'han d'examinar per separat.

Els camps següents amplien les possibilitats d'estudi de la fotografia i el vídeo. La seva aplicació concreta es valora segons el cas, el material disponible i l'especialització necessària.

Escena, captura i arxiu

On busquem la informació?

Una fotografia representa una escena, però també és el resultat d'una captura i d'operacions sobre un arxiu.

Il·lustració conceptual · Escena fictícia

  1. 01 · Escena

    Contingut, geometria, llums i ombres. Són compatibles els elements visibles i el context atribuït?

  2. 02 · Captura

    Òptica, sensor i processament de càmera. Quines traces conserva la imatge sobre com es va obtenir?

  3. 03 · Arxiu

    Metadades, miniatures, codificació i compressió. Quina informació conté aquesta còpia?

  4. 04 · Anàlisi

    Contrast amb referències i mètodes adequats. Quines hipòtesis avalen els resultats i amb quins límits?

L'escena, la captura i l'arxiu aporten informació diferent. L'anàlisi contrasta les seves relacions per respondre una pregunta concreta.

L'arxiu i les empremtes de la seva formació

1. Estructura de l'arxiu, metadades i compressió

Un fitxer pot conservar informació sobre la seva captura, el seu format i algunes de les transformacions que ha experimentat. L'examen de capçaleres, metadades EXIF, IPTC o XMP, miniatures i característiques de compressió permet contrastar aquestes dades i cercar incoherències. S'interpreta el conjunt: una data escrita a les metadades no demostra per si sola quan es va captar l'escena, i una recompressió no implica necessàriament una manipulació enganyosa.

Exemple: comparar el fitxer rebut amb una còpia exportada per a una xarxa social.

2. Manipulacions locals i empremtes de processament

L'anàlisi pot cercar regions duplicades, elements afegits o eliminats i diferències en les empremtes d'interpolació, remostreig, soroll o edició. Les correspondències i els mapes de localització ajuden a delimitar zones que requereixen un examen. La seva interpretació ha de tenir en compte les textures repetitives, el processament normal de la càmera i altres causes que poden produir respostes semblants.

Exemple: estudiar si una zona procedeix d'una altra part de la imatge, contrastant coincidències i estructura.

3. Coherència física i òptica de l'escena

La il·luminació, les ombres, els reflexos, la perspectiva i els efectes de l'òptica aporten informació sobre com es va formar una imatge. El seu estudi permet comprovar si diferents elements són compatibles amb unes condicions de captura determinades. Les conclusions depenen de les hipòtesis utilitzades i d'aspectes com la presència de diverses fonts de llum o de superfícies no planes.

Exemple: contrastar la direcció de les ombres amb la geometria dels objectes.

L'origen i la procedència

4. Estudi de càmeres, sensors i dispositius de captura

Algunes imatges conserven patrons relacionats amb el sensor i amb el processament del dispositiu. La seva comparació amb imatges de referència pot aportar indicis sobre la càmera d'origen o sobre relacions entre fitxers. Cal valorar-ne la qualitat, les transformacions que han experimentat i els possibles patrons compartits entre dispositius. La relació amb una càmera és diferent de la identificació de la persona que la va utilitzar.

Exemple: comparar un fitxer qüestionat amb captures de control de diversos dispositius.

5. Procedència verificable i credencials de contingut

Quan hi ha credencials C2PA, és possible examinar les declaracions signades sobre l'origen i les edicions d'un fitxer, la seva vinculació amb el contingut i la confiança en el signant. Aquesta informació complementa l'examen de la imatge. Una credencial vàlida no demostra per si sola la veracitat de l'escena; la seva absència tampoc no acredita que una imatge sigui falsa.

Exemple: seguir una captura i les seves versions editades, distingint la informació comprovada dels passos no documentats.

Procedència i C2PA

Quina part de la història podem verificar?

Les credencials poden vincular un fitxer amb declaracions signades sobre l'origen i els canvis que ha experimentat. La seva disponibilitat i el resultat de la validació s'han d'examinar per separat.

  1. 01

    Captura

    Fitxer A amb una declaració signada.

  2. 02

    Edició documentada

    Fitxer B: canvis declarats i referència a l'origen.

  3. 03

    Examen de la còpia

    Vincle, signatura i confiança comprovats en aquest supòsit.

Situacions conceptuals, sense fitxers ni credencials reals. Una edició documentada pot formar part d'una història verificable.

Hi ha una via per verificar la procedència.

En aquest supòsit, les declaracions estan vinculades al fitxer i s'han comprovat la signatura i la seva fiabilitat. Això permet examinar la procedència declarada; no demostra per si sol que allò representat hagi succeït.

No disposem d'aquesta via de verificació.

La còpia no ofereix cap credencial accessible en aquest supòsit. Això no demostra que sigui falsa. Es poden sol·licitar altres versions i examinar metadades, traces de processament i context.

La vinculació amb el fitxer falla.

El contingut rebut no coincideix amb el vincle criptogràfic examinat. Cal investigar què ha canviat i per què. Aquesta fallada no determina per si sola la intenció d'una modificació ni la veracitat de l'escena.

Vídeo i imatges generades o alterades mitjançant IA

6. Anàlisi forense de vídeo i continuïtat temporal

L'anàlisi de l'arxiu i de la successió de fotogrames permet estudiar salts, repeticions i canvis de velocitat. Aquestes observacions es contrasten amb el sistema d'enregistrament: una discontinuïtat pot tenir causes tècniques i no demostra per si sola una edició.

7. Imatges sintètiques, farciment generatiu i deepfakes

La generació completa d'una imatge, la substitució d'un rostre i la modificació d'una regió plantegen preguntes diferents. El seu examen pot combinar la procedència, les traces tècniques, la coherència visual i temporal, i eines de detecció avaluades per al material rebut. El rendiment d'un detector depèn, entre altres factors, dels generadors i les transformacions considerats en la seva avaluació. Pot ser necessari concloure que la informació disponible és insuficient.

Exemple: contrastar una imatge generada i una fotografia de control sotmeses a la mateixa compressió.

La informació que conté l'escena

8. Millora de la imatge i avaluació de la seva qualitat

L'ajust del contrast, el tractament del soroll, l'estabilització o determinades correccions de desenfocament poden facilitar l'examen de la informació enregistrada. Es documenten les operacions i es conserva l'original per valorar quins detalls són estables i quines limitacions persisteixen. La millora no garanteix recuperar informació perduda; els detalls creats mitjançant generació artificial no es presenten com a observacions del fitxer original.

Exemple: mostrar un detall abans i després d'un processament documentat.

9. Fotogrametria i mesurament d'escenes

Les imatges poden permetre estimar dimensions, posicions i relacions espacials quan hi ha referències i condicions geomètriques suficients. L'anàlisi considera la perspectiva, el calibratge, la distorsió òptica i la incertesa de la mesura. S'explica quines dades sustenten l'estimació i quan les imatges no permeten una mesura defensable.

Exemple: estimar una dimensió sobre un pla de referència identificat a l'escena.

10. Comparació de persones, objectes i característiques visibles

La comparació examina semblances i diferències entre imatges, tenint en compte la resolució, la postura, la perspectiva i la il·luminació. Es pot aplicar als trets facials i a les característiques de peces de roba, vehicles o objectes. En la comparació facial, l'avaluació morfològica i la revisió tècnica s'han de diferenciar d'una cerca automàtica de candidats. L'abast de la conclusió depèn de la informació visible i del mètode utilitzat.

Exemple: documentar quines característiques permeten comparar dues imatges i quines no són avaluables.

11. Context, geolocalització i coherència temporal

La comparació amb altres imatges, elements de l'escena i fonts documentades pot ajudar a contrastar el lloc o el context atribuït a una fotografia o un vídeo. Les dades de posició i temps s'estudien juntament amb la informació visual; quan escau, també s'examina la compatibilitat de les ombres amb hipòtesis d'il·luminació solar. Una imatge sense alteracions pot haver estat difosa amb una descripció incorrecta.

Exemple: investigar si una fotografia correspon al lloc i al moment amb què es presenta.

Aplicacions especialitzades

12. Imatge infraroja, ultraviolada i multiespectral

La captura en condicions controlades d'il·luminació i filtratge permet estudiar diferències que no són visibles en una fotografia convencional. Pot contribuir a l'examen de documents, materials i determinats indicis. Requereix una adquisició adequada i una avaluació especialitzada: una imatge infraroja no s'obté aplicant un filtre de color a una fotografia visible, i una resposta òptica no identifica per si sola una substància.

Exemple: comparar captures enregistrades d'una mateixa mostra en condicions diferents.

13. Integritat d'imatges científiques

Les figures de laboratori i les publicacions es poden examinar per localitzar reutilitzacions, duplicacions, muntatges i ajustos que n'afectin la interpretació. La comparació pot abastar diferents panells o documents i contrastar-se amb els fitxers d'adquisició. Detectar una coincidència o anomalia planteja una qüestió que s'ha d'investigar; no determina per si sol la causa ni la intenció de qui va preparar la figura.

Exemple: localitzar la mateixa regió en dos panells presentats com a observacions diferents.

14. Esteganàlisi i dades ocultes

Alguns fitxers poden contenir informació que no apareix en la seva visualització normal. L'estudi de la seva estructura i de determinades propietats del senyal permet investigar indicis d'ocultació o la presència de marques d'aigua conegudes. La possibilitat de detectar i recuperar aquestes dades depèn del procediment emprat i de la conservació del fitxer; una resposta negativa d'una eina no descarta tots els mètodes d'ocultació.

Exemple: explicar la diferència entre metadades visibles per a un lector, informació oculta en el senyal i una marca dissenyada per ser detectada.

Guies i lectures

La bibliografia i les guies professionals ajuden a situar cada tècnica, les seves condicions d'aplicació i les seves limitacions.

Recerca sobre empremtes de càmera, IA i integritat científica

Aquests àmbits es relacionen amb la documentoscòpia, la fotografia forense i la fotografia d'obres d'art. Per aprofundir en els mètodes i la seva aplicació, consulta el curs d’anàlisi forense d’imatges.

Consultar sobre l'anàlisi forense d'imatges ↗

Explora altres especialitats

Totes les especialitats d'imatge científica i forense · Coneix els socis d'AEICF