Fotografia forense
La precisió d'una fotografia pot ser decisiva per estudiar una evidència. Coneix com es documenten empremtes, rastres i objectes mitjançant una captura controlada i reproduïble.

Fotografiar evidències és una de les tasques més habituals en la investigació forense.
Captura i documentació d'evidències
La fotografia forense documenta empremtes, rastres, objectes i escenes mitjançant un mètode de captura i processament justificat. L'informe ha de permetre comprendre com s'ha obtingut cada imatge, quines transformacions ha rebut i quines limitacions n'afecten la interpretació.
Precisió geomètrica i reproducció del color
L'elecció de la il·luminació, l'escala i les referències de color depèn de la qüestió que es vol estudiar. La precisió geomètrica i la fidelitat del color s'han d'avaluar tenint en compte les condicions de captura, en lloc de donar-les per fetes.
L'objectiu és extreure informació colorimètrica documentada (intensitat o tonalitat en taques de fluids, marques o rastres corporals com ara hematomes, etc.). La nostra filosofia és la transferència precisa d'informació colorimètrica i espacial entre l'escena o realitat física i la imatge digital que representa aquesta escena o objecte.
Imatge no visible i anàlisi multiespectral
Tot treball de documentació d'evidències va acompanyat d'un informe extens que indica els llindars de precisió de les nostres imatges, així com la descripció de la metodologia de captura emprada i la bibliografia científica de referència que utilitzem. En la fotografia de determinades evidències, com ara restes d'ignició o de fluids fisiològics, la fotografia convencional RGB es complementa amb tècniques d'imatge no visible, com ara la reflectografia UV, IR o les fluorescències, així com, per descomptat, amb tècniques de captura i anàlisi multiespectral. D'aquesta manera, podem arribar a diferenciar compostos que, tot i tenir un comportament similar en l'espectre visible, es poden distingir després d'una captura en bandes no visibles o d'una anàlisi multiespectral.
Aplicacions de la fotografia forense
- Caracterització de residus d’ignició (pólvora, sutge, etc.).
- Fotografia i caracterització d’evidències.
- Fotografia i anàlisi d’obres d’art i béns culturals.
- Digitalització de documents.
Què convé conservar abans de sol·licitar un estudi
Conserva els arxius originals i les còpies rebudes, identifica'n la procedència i evita sobreescriure'ls en editar-los o reenviar-los. Descriu què cal examinar i quines intervencions es coneixen. Si es disposa de l'objecte o de l'escena, indica-ho per valorar una captura controlada.
Abast i límits del resultat
Una imatge pot mostrar diferències de resposta entre materials, però aquesta diferència no n'identifica per si sola la composició. De la mateixa manera, la integritat d'un arxiu no demostra la veracitat del que s'hi representa. Les conclusions han de respondre a la qüestió estudiada i explicar les limitacions del material.
Si la imatge ja existeix i la pregunta fa referència al seu origen o a les possibles modificacions, consulta l'especialitat de anàlisi forense d’imatges. Per estudiar un suport escrit, consulta documentoscòpia. Pots plantejar la teva consulta a l'associació.
Referència tècnica
SWGDE: bones pràctiques per mantenir la integritat de les imatges, document 17-I-001-1.1. La conservació de l'arxiu i la documentació del treball permeten revisar les operacions realitzades.
Consultar sobre fotografia forense ↗
Explora altres especialitats
Totes les especialitats d'imatge científica i forense · Coneix els socis d'AEICF