Propietat intel·lectual
Anàlisi d'imatges i documentació d'evidències per estudiar l'autoria i l'ús d'obres gràfiques i audiovisuals.
Propietat intel·lectual
Vivim en un món cada vegada més connectat, on l’accés als continguts audiovisuals ha millorat enormement. Però, malgrat els grans avantatges que això comporta, les tecnologies de la informació també han portat tota una sèrie d’inconvenients per als creadors de continguts. La democratització de les tecnologies d’edició facilita cada vegada més el robatori i l’ús il·lícit de continguts sense la cessió de drets corresponent, a més del dany constant als drets morals de les obres alterades sense el permís de l’autor. Tot això ha provocat que els autors d’obres audiovisuals es trobin indefensos a l’hora de demostrar l’autoria dels seus treballs i no puguin exercir els seus drets davant d’aquests abusos.
Per ajudar a resoldre aquests problemes, des de l’AEICF oferim la possibilitat de demostrar científicament les evidències incontestables de l’autoria de qualsevol obra gràfica i audiovisual, mitjançant un informe pericial que exposi clarament l’origen i l’autoria de l’obra. Aquesta prova pericial serà de gran valor a l’hora de formalitzar una negociació o una demanda amb aquells que hagin fet un ús il·lícit de l’obra.
La propietat intel·lectual és el conjunt de drets que corresponen als autors de les obres i a altres titulars, ja siguin productors o organismes que gestionen aquests drets, respecte de les obres i prestacions fruit de la seva creació.
Sobre el paper, tot és molt clar. I la realitat? Defensar aquests drets (Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, de propietat intel·lectual) en una era completament digital és cada vegada més complex per als autors. M’agrada assenyalar, ja que ens ho pregunten força, que qualsevol obra està protegida per aquesta Llei des del mateix moment de la seva creació. Els titulars reben plena protecció legal des d’aquell moment, sense que calgui complir cap requisit addicional. Però el robatori d’imatges o dissenys és una constant avui dia, tan fàcil com copiar i enganxar amb un gir de canell.
Estem protegits per la Llei, sí. Però cal continuar demostrant el delicte. La rapidesa amb què es distribueixen aquests arxius fa necessaris nous mètodes per capturar les evidències que posteriorment els nostres perits utilitzaran en els informes. De res no serveix que la Llei (Llei 3/2008, de 23 de desembre) reconegui el dret d’artistes, fotògrafs i dissenyadors a rebre rendiments si aquests no són capaços de presentar les proves d’aquests delictes. Avui dia, la defensa dels drets dels autors ha millorat considerablement amb la Comissió de Propietat Intel·lectual del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, però cal continuar demostrant els delictes amb això: evidències tangibles.
La legislació espanyola, per sort, ofereix una sèrie de mecanismes de protecció dels drets de propietat intel·lectual, amb la possibilitat d’emprendre accions administratives, civils i/o penals.
Per això, des de l’AEICF recomanem primer identificar el tipus de propietat intel·lectual. Com que hi ha diversos tipus de propietat intel·lectual, és important entendre les diferències entre ells. En funció del que hagi estat robat, es determinaran els drets que tens i la manera com hauràs d’afrontar la qüestió. Els tipus de propietat intel·lectual amb què treballem a la nostra associació són:
- Material protegit per drets d’autor: el material original fixat en un mitjà tangible d’expressió compleix els requisits per a la protecció dels drets d’autor. Alguns exemples d’aquestes obres que entendràs fàcilment són: poemes, fotografies, pintures, programari i música… Digital o analògic? Tant se val! A l’AEICF la nostra especialitat és el programari, les fotografies i l’obra plàstica o el disseny gràfic, tant analògic (murals, suports impresos, cartells, llibres, etc.) com digital (arxius digitals).
- Marques registrades: una marca registrada és una paraula, un símbol, una frase o un disseny que identifica i distingeix una font de productes d’una altra. Una marca de serveis és una marca registrada que identifica una font de serveis en lloc de productes.
I ara arriba el moment de defensar els teus drets d’autor:
- Reproduir l’obra protegida per drets d’autor.
- Exhibir públicament l’obra protegida per drets d’autor.
- Preparar «obres derivades» basades en l’obra protegida per drets d’autor;
- Distribuir al públic còpies de l’obra protegida per drets d’autor mitjançant la venda o l’autorització per exhibir-les.
Que això es faci de manera digital o analògica no modifica el delicte. Tant si s’emporten un plec dibuixat teu com una imatge del teu web, t’estaran robant. Tingues-ho clar.
En qualsevol cas, sempre cal documentar la vulneració de drets. I aquí arribem al cor de la qüestió. En un entorn digital, això és força complex si no se sap com fer-ho. Per això, els nostres perits titulats fan captures de pantalla i de pàgines web que se certifiquen i es xifren mitjançant signatures digitals AES i RSA (claus asimètriques i algorismes de xifratge) en un PDF. En aquest arxiu s’inclouen adreces IP, servidors i qualsevol dada sensible que pugui ser útil per al cas. Aquest tipus d’arxius són completament vàlids en un arbitratge, un judici o fins i tot en un procediment administratiu. Es respecta estrictament la cadena de custòdia. Si està en ple procés de discussió amb la part contrària, li ensenyarem a enviar correus electrònics amb justificant de recepció digital vàlids en un judici, ja que se’n certifica el contingut mitjançant xifratge i signatura digital.
Normalment, els informes, en cas d’arbitratge o mediació, o els informes pericials, en cas de judici, aniran signats per dos perits: un enginyer informàtic i un tècnic d’arts gràfiques, disseny o un fotògraf amb títol universitari en la matèria. Això cobreix qualsevol defecte de forma que es vulgui al·legar en la contradicció. En molts casos caldrà fer una valoració dels danys i perjudicis que ha patit el nostre client a causa del robatori i aquesta estimació s’inclourà en l’informe.
No esperi més per defensar els seus drets. No són processos complexos i una gran proporció dels casos que arriben a judici tenen èxit. El principal límit als nostres drets som nosaltres mateixos, quan ignorem aquests delictes per desconeixement o desídia, ens quedem en l’enrabiada personal i no anem més enllà.