Fotografia d'obres d'art
Documentació i estudi d'obres d'art mitjançant fotografia d'alta fidelitat i tècniques d'imatge multiespectral.
Entenem per fotografia d'obres d'art aquella que té per objecte la comprensió o preservació de béns i patrimoni cultural a través de la imatge digital.
Així, aquest tipus de fotografia es fa amb diversos propòsits:
- Com a part d'un procés de diagnosi del bé cultural, és a dir, per comprendre'n els factors i mecanismes d'alteració i l'estat de conservació.
- Per comprendre la tècnica emprada per l'autor i, així, sovint aproximar-nos a l'autoria d'una obra. De fet, aquestes tècniques són habituals en el peritatge i l'atribució d'obres d'art.
- Per preservar la informació d'una obra d'art o bé cultural en format digital, és a dir, digitalitzar-la per poder-la comprendre o estudiar en el futur, o fins i tot fer-ne un facsímil o una reproducció.
La fotografia i la documentació gràfica d'obres d'art són, per tant, un procés que comporta una gran responsabilitat en termes de precisió colorimètrica i mètrica, així com l'estudi de l'obra en bandes no visibles de l'espectre, com ara l'ultraviolat o l'infraroig.
De la mateixa manera, la documentació i digitalització d'obres d'art requereixen professionals especialitzats en diagnosi per imatge, com ara els restauradors d'obres d'art, per poder interpretar i avaluar adequadament els resultats obtinguts en aquestes imatges.
Serveis que s'ofereixen
Els serveis que s'ofereixen en matèria de digitalització i documentació de béns culturals són:
Digitalització en alta resolució
És a dir, amb un nivell de detall molt alt, capaç de reproduir detalls mínims, de l'ordre d'unes desenes de micres, independentment de la mida de l'obra. Per fer-ho, fem servir tècniques computacionals basades en la fotografia per mosaic, l'automatització de grans quantitats d'imatges, la fotomacrografia, etc.
El resultat són imatges de l'ordre de milions de píxels que ens permeten documentar una obra amb un nivell de detall òptim o suficient per comprendre adequadament l'obra o les seves formes d'alteració.
Alta precisió del color.
Tota imatge en color implica processos acurats de gestió del color, per assegurar que el color documentat d'una obra es correspongui fidelment amb la realitat. El color és un atribut important que ens permet comprendre l'obra en si mateixa, des de la tècnica i els materials emprats per l'autor fins al seu estat de conservació.
Tots els processos de gestió del color es validen prèviament mitjançant assajos que ens permeten establir els criteris de qualitat dels nostres projectes i així certificar que el color reproduït es correspon amb la realitat.
Bandes no visibles
La comprensió d'una obra d'art va molt més enllà del que veiem a simple vista, és a dir, del seu color. Necessitem tècniques que ens aproximin a les regions no visibles de l'espectre. Aquestes tècniques són:
Les reflectografies infraroges
Ens aporten informació molt valuosa sobre possibles dibuixos subjacents, com ara el dibuix preparatori o els pentimenti (penediments), fets per l'autor, l'artista o en restauracions o modificacions successives de l'obra. Per tant, la imatge en la banda de l'infraroig és una de les més habituals en l'estudi d'obres d'art.
2. Ultraviolat
Pel que fa a les tècniques relacionades amb la banda de l'ultraviolat, és a dir, la que se situa per sota dels 400nm, podem distingir-ne dues:
- D'una banda, el que coneixem com a fluorescència ultraviolada: excitem l'obra amb una llum rica en ultraviolat i documentem en el visible possibles fenòmens de fluorescència. Aquesta tècnica és la més habitual per estudiar capes de vernís pel que fa a l'estat de conservació, la continuïtat, la neteja, etc.
- I, d'altra banda, la reflectografia ultraviolada, que és la fotografia obtinguda en la banda de l'ultraviolat. La reflectografia ultraviolada té un paper molt important en la recuperació de textos manuscrits sobre pergamins i en la documentoscòpia en general, així com en la identificació de repintades i intervencions sobre obres d'art en general.
3. Imatge multiespectral i anàlisi d'imatge
Sovint, treballar en bandes aïllades, ja sigui en color, infraroig o ultraviolat per separat, no ofereix informació suficient o almenys comprensible per aproximar-nos al fenomen que volem documentar. La imatge multiespectral es duu a terme al llarg de diverses bandes que analitzem, normalment, mitjançant tècniques estadístiques, per extreure informació que, a priori, no és visible en cap de les bandes. La imatge multiespectral, juntament amb l'anàlisi d'imatge, ens permet posar en evidència aspectes d'una obra d'art o d'un bé cultural que no són visibles a simple vista o que són molt difícils de comprendre.
4. Radiacions ionitzants.
Com a tals, coneixem les tècniques de raigs X, capaces de penetrar en les nostres obres d'art i béns culturals i oferir-nos una visió precisa de la seva estructura interna. Aquest tipus de treballs es fan en col·laboració amb tècnics i centres especialitzats en aquesta tècnica i sovint impliquen el trasllat de l'obra, tot i que també disposem d'equips portàtils.
Tècniques tridimensionals
Són les destinades al modelatge o a la restitució de l'obra en tres dimensions, normalment mitjançant tècniques de fotogrametria, amb el resultat d'un model tridimensional o una ortoimatge.
La documentació tridimensional té un alt valor mètric i ens permet descriure amb precisió la morfologia d'un bé cultural i així millorar-ne la comprensió.
Així, la documentació tridimensional té dos usos fonamentals:
- Fer estudis temporals, amb la finalitat d’avaluar l’estabilitat estructural d’un bé cultural. És a dir, es fa un model tridimensional en un moment determinat i un altre model en un moment posterior; se superposen tots dos models i se n’estimen les diferències mètriques per deduir possibles canvis dimensionals, pèrdues de materials, etc.
- Disposar d’informació mètrica precisa d’un bé cultural, ja sigui com a documentació o de cara a una intervenció. Així, per exemple, la generació d’ortoimatges, és a dir, imatges corregides en perspectiva, és habitual per disposar d’informació mètrica precisa, tant d’escultures o relleus com d’obra pictòrica.
Memòries d’execució
Tots els treballs realitzats sobre béns culturals o obres d’art van acompanyats d’un informe exhaustiu que descriu els procediments, estàndards, criteris i proves de control de qualitat utilitzats durant l’execució del projecte. Aquestes memòries d’execució, sovint anomenades «condition report», són obligatòries o, si més no, molt recomanables, ja que ens ajuden a comprendre l’obra a través de les tècniques que s’hi han aplicat. Passen a formar part de la documentació que descriu i ajuda a comprendre una obra d’art, des de l’autoria fins a l’estat de conservació, i són fonamentals per a la compravenda o subhasta de qualsevol obra d’art.